Com ens comuniquem?

La comunicació de les persones es dona mitjançant un llenguatge, sigui en la llengua que sigui. Per tant podríem definir el llenguatge com :

• Un medi o instrument de comunicació,el qual,  és el més extens de tots els que posseïm.
• El factor bàsic que ens constitueix com èssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
• Aquell que ordena les experiències que tenim del entorn i les que originem nosaltres mateixos.
• Aquell que juga el paper principal en la constitució del pensament , i aquell que és el suport de la memòria.
• Aquell que ens permet l'expressió lliure e interior.
• La causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Font: TUSON, J (1984).Lingüística. Barcelona: Barcanaova (p.45-50)

En el món existeixen diverses llengues, i per a què nosaltres ens poguem comunicar amb persones de diferents nacionalitat , primerament hem de saber els signes que formen part d'aquest llenguatge, perquè sinó serà imposible que aquesta comunicació es doni de manera efectiva. Per exemple:

Espanyol: La casa amarilla es muy grande

Anglès: the yellow house is very big

Francès: la maison jaune est très grand

Alemany:das gelbe Haus ist sehr groß

Danés: det gule hus er meget stor

Txec: žlutý dům je velmi velký

Per transmetre aquest llenguatge utilitzem quatre habilitats lingiüístiques que són: 

• PARLAR
• ESCOLTAR
• ESCRIURE
• LLEGIR

PARLAR: És el procés pel qual expressem el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent , clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR:  Comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Consta de  sis implicacions: 

1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte per l’emissor i es seves idees.
3. Demana ser objectiu per entendre que ens vol dir l’altre.
4. Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l’orador.

LLEGIR: és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.. Al 1982 Isabel Solé va parlar de quatre implicacions:

1. Llegir es un procés actiu, perquè qui llegeix, ha de construir el significat del text, això vol dir que, el significat que té un escrit per qui el llegeix no es una replica del significat que l’autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica, el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s’enfronta aquell lector.  
2.  Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu. L’objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura, i també el control que exerciu sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i  el text. Qui llegeix , en primer lloc, a de fer-se seu el text  relacionant-lo amb allò que ja sap, i en segon lloc, ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4.   Llegir és un procés de predicció inferència Això ho diem , perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. I això ho fa a partir d’algun element del text, també en funció dels seus interessos i a mesura que va llegit va verificant o va refutant aquestes hipòtesis i coneixements i si convé elabora de noves per seguir llegint. 

ESCRIURE: És el procés a traves del qual, es produeix un text escrit significatiu. Hem de tenir en compte tres tipus d’aspectes:

1. Aspectes formals: Cal·ligrafia (habilitat motora o motriu), relació so-grafia i la disposició en l’espai.
2. Aspectes lingüístics: Morfològics (Formació de les paraules, derivació), lexicològics ( estudis de les paraules) , sintàctics (la funció, l’ordre), semàntics.
3. Aspectes discursius: Tipologia textual, Propietats textuals o característiques del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, variació/estil/repertori), el procés de composició escrita (planificar, redactar i revisar)

L  Les persones per comunicar-nos utilitzem tant el codi oral ( parlar, escoltar) com el codi escrit( escriure i llegir).Per tant un individu que domina el codi oral de la seva llengua, ja sap bona part dels coneixements del codi escrit. Els que li queden per aprendre són aquells més concrets del codi escrit: les regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Per conèixer aquestes regles, s’han de comparar els dos codis. És pot fer des de 2 punts de vista:

•    Comparar situacions de comunicació oral i escrita

        -       La comunicació oral = immediata en el temps

        -       La comunicació escrita = diferida

       Aquestes són característiques contextuals (context)

•                    Comparar les característiques gramaticals

         -   Les estructures sintàctiques : Quines s’usen i quines no, el grau de complexitat,         la llargada, l’ordre de les paraules.

         Aquestes són característiques textuals (missatge)

                                     Diferències contextuals

CANAL ORAL	cANAL ESCRIT
1.    Canal auditiu: És comprèn amb l’oïda.	Canal visual: És llegeix amb els ulls. Capacitat de transmissió = superior.
2.    Percepció successiva dels signes del text	Percepció simultània
3.    Comunicació espontània, l’emissor pot rectificar per no esborrar, el que ja ha dit. El receptor estar obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeti.	Comunicació elaborada. Es pot fer i desfer, sense deixar rastres. El receptoripot escollir quan i com llegir.
4.    Comunicació immediata	Comunicació diferida
5.    Comunicació efímera. Els sons es      perceben durant el temps que estan en l’aire.	Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport i perduren.
6.    Utilitza codis no-verbals:    l’espai de la situació, el moviment del cos. Tenen un 65% de significat social.	Els utilitza poc.
7.    Hi ha interacció. Es poden observar les reaccions i modificar el discurs. És negociable entre els interlocutors	No hi ha interacció, no es pot conèixer la reacció.
8.    Context extralingüístic té un paper molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context

Diferències textuals

Canal oral	canal escrit
Adequació
-Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	-      Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
-Temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.(usos privats)	-Temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència
-Selecció menys rigorosa de la informació: dades irrellevants, canvis de tema, repeticions, etc.	-Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
-Més redundant.	-Menys redundant.
-Estructura del text oberta: hi ha interacció.	-Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
-Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les com vulgui.	-Estructures estereotipades: amb convencions socials, formules i frases fetes, etc.
Cohesió
-Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions)	-Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços.
- Utilitza molt els elements lingüístics: canvis de ritme i de velocitat, etc.	-Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta) i altres codis gràfics (claudàtors, asteriscs)
-Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, etc.	-Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals (esquemes)-
-Freqüència alta de referencies exofòriques: tu ,jo, aquí, ara, etc.	-Freqüència alta de referencies endofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu, alguns.
Gramàtica: fonologia i grafia
-Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...	-    -Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
-Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions de pronoms (n’hi)	-També usa solucions formals: relatiu compost (el qual), perfet simple (anà), combinacions de pronoms (l’in).
Gramàtica: sintaxi
-Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades).	-Ús frequent d’estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions,etc.
-Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	-Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
-L’ordre dels elements de l’oració és la força variable.	-Ordre més estable.
-El·lipsis freqüents.	-El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
-Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.	-Tendència a usar lèxic marcat formalment: ràpidament, elements. .
-Freqüència baixa de mots amb significats específics.	-Freqüència molt alta
-Accepta la repetició lèxica.	-Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
-Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre, etc.	-Tendència a usar els mots equivalents i preciosos.
-Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament ( amb valor semàntic :tu! si? xaval!; sense valor semàntic: eh..., mmm)	-Absència d’aquests elements.
-Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs, etc).	-Tendència a eliminar-los.
-Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	-Ús molt escàs

f
    Font: Cassany, D (1987). Descriure escriure. Barcelona: ed.Empúries

   

   
    A més a més quan fem un text o un discurs hem de tenir present unes qualitats, que fan que actuï de  manera eficaç com a missatge real, en una situació comunicativa. 

f     Descriptives: Són les que analitzen, expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

Prescriptives :Són les que determinen normes d’ús.

Adequació: El grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l’interlocutor i tenint en comte el propòsit o objectiu.

Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n’és. I a més a més estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un discurs , tenint en compte l’estructura lògica del text.

Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements i parts del text(paraules , oracions) i que permet al lector interpretar aquest text amb eficàcia.

Correcció: Es refereix a la “norma” explicita d’us en una comunitat lingüística de parlant. Això ho marca IEC.

Variació: Qualitat dels trets estilístics i expressius d’acord amb determinats valors i actituds socials.

Quan passa tot això parlem d’un text significatiu, quan no passaés un no-text.


Ampliació: He trobat aquesta adreça de xtec, on hi ha moltes activitats i jocs per a què els nens aprenguin a utilitzar el llenguatge de manera eficaç. Hi trobem activitats de la llengua en general, de lèxic, de gramàtica, de llengua escrita i de llengua oral.

Crec que el llenguatge és la nostra eina de comunicació i per això hem de saber utilitzar-lo de manera correcte. 
Nosaltres com a mestres hem de saber trobar estrategies per a que els nens apreguin des d'un principi de manera correcte, i per això he posat aquesta pàgina perquè crec que és una eina molt útil per a què els nens apreguin de manera més divertida.

La descripció

A la classe de COED vam fer un treball anomenat QUI ETS TÚ?, aquest treball consistia en expressar en una fotografia com era una persona de la nostra classe. Ya sigui amb una foto d'ella, amb alguna cosa l’identifiqués  o simplement amb una foto que al mirar-la te’n recordi a ella. Després una vegada teníem la foto, vam fer com una exposició a classe i la vam haver d’explicar. Però abans d'explicar la meva foto m'agradaria fer un incís sobre el concepte DESCRIPCIÓ.

Que és una descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar linguisticament persones, animals, objectes , paisatges, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Hi podem trobar dos tipus de descrpció:

• SUBJECTIVA: En la qual l'autor expressa allò que li transmet l'objecte que descriu. Per exemple la definició d'un diccionari.Per exemple la descripció de la teva habitació.

• OBJECTIVA: L'autor és imparcial alhora de descriure alguna cosa. Riu: Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l’aigua d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua

 Les descripcions subjectives poden estar ordenades com l'autor vulgui, en les descripcions objectives tot ha d'estar comprovat i en ordre. Quins procediments he de seguir alhora de fer una descripció objectiva?

1. Escollir el tema.
2. Descriure les qualitats, propietats i parts de l'objecte.
3. Relació amb el món exterior.

Tècniques descriptives per fer una bona redacció d'un text descriptiu:

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que descriuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Recursos expressius ( Comparacions, personificacions, metonímies, al·literació).

 Com us he dit abans amb aquest treball de Qui ets tú?, vam poder treballar com fer una descripció subjectiva i alhora ens va permetrà coneixer als nostres companys. La meva fotografia és aquesta:

Aquesta fotografia va dedicada a la meva companya Anna Borbonet. Aquesta nevera petita representa com una màquina de cafè, perquè va ser a la màquina de cafè on ens vam conèixer. Però també he posat la tassa i la capsula de cafè, perquè a ella li agrada molt el cafè i no hi ha dia que no es prengui algun. Després també vaig utilitzar la nevera com si fos el seu cap, per això les peces de dalt. La porta està oberta, això vol dir que estic començant a conèixer-la i les peces serien totes les coses que ella guarda. I per últim el títol, anomenat Dolce Gusto, el vaig posar perquè vaig jugar amb el nom del cafè i la frase aquesta  tan típica que es diu quan és coneix a una persona  "mucho gusto".

Després a part de fer aquesta exposició vam haver de fer una descripció d'una altra persona. Per fer aquesta descripció l'Imma ens va ensenyar alguns exemples , com podien ser cançons, contes, novel.les, poesia, videos... Aquestes exemples eren unes descripcions igual, però més originals que la típica descripció d'una persona. Jo em vaig decantar per fer una descripció en forma de novel.la a la Laia Sanuy:

 "Al final del passadís vam trobar la Laia , una jove amb una figura molt misterios que semblava que ens mirava de reüll.

La Laia era esvelta, amb un cabell llarg i ros, com fils d'or, la seva cara era rodona i tenia dues coses que la feien peculiar: Unes ulleres negres que li ocupaven gairebé tota la part superior e la cara i que li donaven una imatge d'interessant, i un munt de pigues a la part del nas, les quals, li afavorien molt la seva fisionomia i donden sensació de bona nena. Els ulls eren petits i de color marrró, semblaven petites avetllanes. La seva boca era molt fina i els seus llavis eren de color rosa, les seves amigues sempre li deien que se'ls pintava cada dia. Les seves dents erene molt petites i a més eren tan blanques que no podies evitar endinsar la teva mirada en aquell raig de blancor que sortia de la seva boca. La seva pell era molt blanquinosa, encara que a l'estiu agafava un color canyella que li donava un aspecte saludable.

Era una dona d'estatura alta i prima, encara que la seva mares sempre deia que li faltaven dos plats de llenties per engreixar aquell cos. Tota la roba li quedava perfecte, semblava que havia estat creada per a ella. La majoria dels cops que te la trobaves, ja sigui en estiu o a principis d'hivern, portava pantaló curt i els peus a l'aire, sempre tenia una calor insoportable. Ella era guapa, però ai anava presumint d'això pels carrers del pobe.

Tenia un munt d'amics amb els que sempre la veies donant una passetjades pel barri. Era una dona molt sociable, encara que no et coneixi, sempre vindrà amb un comriure i començarà a  parlar amb tu. Encara que era jove, tenia disset anys, el seu capestava molt ben centrat des de que tenia l'ús de la raó. A l'escola tots sabien que era molt organitzada i molt treballadora. 

El nen que hi ha al seu costat és el seu germà, gràcies a ella la Laia sent una gran predilecció  pels nens i per aquest motiu,a quest any ha començat a estudiar el Grau d'Educació Primària.

La laia ens va preguntar si eren nous al barri i nosaltres li vam explicar la nostra historia"

Reflexió: Amb aquestes dues activitats vam poder conèixer els nostres companys una mica més i vam poder trencar el gel alhora de fer una exposició davant de classe.

Les reflexions que van fer els meus companys sobre altres companys em van servir moltíssim, perquè vaig poder conèixer una part d’ells que ha primera vista mai ho hagués pensat.

Com a primera exposició oral, encara que era molt breu, vaig sentir  els nervis de parlar en públic, però finalment crec que allò que volia transmetre ho vaig fer i em van entendre.


Ampliació: He trobat un blog molt interessant que ens dona unes pautes sobre com hem d'ensenyar als nostres alumnes a fer una descripció d'un objecte i d'animals.

Per últim us deixo amb una cançó de Lila, Whiskyn's anomenada El gripau blau, Ara va de bo. En aquesta cançó podeu veure un exemple de descripció amb l'acompanyament d'una melodía.