La descripció

A la classe de COED vam fer un treball anomenat QUI ETS TÚ?, aquest treball consistia en expressar en una fotografia com era una persona de la nostra classe. Ya sigui amb una foto d'ella, amb alguna cosa l’identifiqués  o simplement amb una foto que al mirar-la te’n recordi a ella. Després una vegada teníem la foto, vam fer com una exposició a classe i la vam haver d’explicar. Però abans d'explicar la meva foto m'agradaria fer un incís sobre el concepte DESCRIPCIÓ.

Que és una descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar linguisticament persones, animals, objectes , paisatges, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Hi podem trobar dos tipus de descrpció:

• SUBJECTIVA: En la qual l'autor expressa allò que li transmet l'objecte que descriu. Per exemple la definició d'un diccionari.Per exemple la descripció de la teva habitació.

• OBJECTIVA: L'autor és imparcial alhora de descriure alguna cosa. Riu: Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l’aigua d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua

 Les descripcions subjectives poden estar ordenades com l'autor vulgui, en les descripcions objectives tot ha d'estar comprovat i en ordre. Quins procediments he de seguir alhora de fer una descripció objectiva?

1. Escollir el tema.
2. Descriure les qualitats, propietats i parts de l'objecte.
3. Relació amb el món exterior.

Tècniques descriptives per fer una bona redacció d'un text descriptiu:

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que descriuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Recursos expressius ( Comparacions, personificacions, metonímies, al·literació).

 Com us he dit abans amb aquest treball de Qui ets tú?, vam poder treballar com fer una descripció subjectiva i alhora ens va permetrà coneixer als nostres companys. La meva fotografia és aquesta:

Aquesta fotografia va dedicada a la meva companya Anna Borbonet. Aquesta nevera petita representa com una màquina de cafè, perquè va ser a la màquina de cafè on ens vam conèixer. Però també he posat la tassa i la capsula de cafè, perquè a ella li agrada molt el cafè i no hi ha dia que no es prengui algun. Després també vaig utilitzar la nevera com si fos el seu cap, per això les peces de dalt. La porta està oberta, això vol dir que estic començant a conèixer-la i les peces serien totes les coses que ella guarda. I per últim el títol, anomenat Dolce Gusto, el vaig posar perquè vaig jugar amb el nom del cafè i la frase aquesta  tan típica que es diu quan és coneix a una persona  "mucho gusto".

Després a part de fer aquesta exposició vam haver de fer una descripció d'una altra persona. Per fer aquesta descripció l'Imma ens va ensenyar alguns exemples , com podien ser cançons, contes, novel.les, poesia, videos... Aquestes exemples eren unes descripcions igual, però més originals que la típica descripció d'una persona. Jo em vaig decantar per fer una descripció en forma de novel.la a la Laia Sanuy:

 "Al final del passadís vam trobar la Laia , una jove amb una figura molt misterios que semblava que ens mirava de reüll.

La Laia era esvelta, amb un cabell llarg i ros, com fils d'or, la seva cara era rodona i tenia dues coses que la feien peculiar: Unes ulleres negres que li ocupaven gairebé tota la part superior e la cara i que li donaven una imatge d'interessant, i un munt de pigues a la part del nas, les quals, li afavorien molt la seva fisionomia i donden sensació de bona nena. Els ulls eren petits i de color marrró, semblaven petites avetllanes. La seva boca era molt fina i els seus llavis eren de color rosa, les seves amigues sempre li deien que se'ls pintava cada dia. Les seves dents erene molt petites i a més eren tan blanques que no podies evitar endinsar la teva mirada en aquell raig de blancor que sortia de la seva boca. La seva pell era molt blanquinosa, encara que a l'estiu agafava un color canyella que li donava un aspecte saludable.

Era una dona d'estatura alta i prima, encara que la seva mares sempre deia que li faltaven dos plats de llenties per engreixar aquell cos. Tota la roba li quedava perfecte, semblava que havia estat creada per a ella. La majoria dels cops que te la trobaves, ja sigui en estiu o a principis d'hivern, portava pantaló curt i els peus a l'aire, sempre tenia una calor insoportable. Ella era guapa, però ai anava presumint d'això pels carrers del pobe.

Tenia un munt d'amics amb els que sempre la veies donant una passetjades pel barri. Era una dona molt sociable, encara que no et coneixi, sempre vindrà amb un comriure i començarà a  parlar amb tu. Encara que era jove, tenia disset anys, el seu capestava molt ben centrat des de que tenia l'ús de la raó. A l'escola tots sabien que era molt organitzada i molt treballadora. 

El nen que hi ha al seu costat és el seu germà, gràcies a ella la Laia sent una gran predilecció  pels nens i per aquest motiu,a quest any ha començat a estudiar el Grau d'Educació Primària.

La laia ens va preguntar si eren nous al barri i nosaltres li vam explicar la nostra historia"

Reflexió: Amb aquestes dues activitats vam poder conèixer els nostres companys una mica més i vam poder trencar el gel alhora de fer una exposició davant de classe.

Les reflexions que van fer els meus companys sobre altres companys em van servir moltíssim, perquè vaig poder conèixer una part d’ells que ha primera vista mai ho hagués pensat.

Com a primera exposició oral, encara que era molt breu, vaig sentir  els nervis de parlar en públic, però finalment crec que allò que volia transmetre ho vaig fer i em van entendre.


Ampliació: He trobat un blog molt interessant que ens dona unes pautes sobre com hem d'ensenyar als nostres alumnes a fer una descripció d'un objecte i d'animals.

Per últim us deixo amb una cançó de Lila, Whiskyn's anomenada El gripau blau, Ara va de bo. En aquesta cançó podeu veure un exemple de descripció amb l'acompanyament d'una melodía.