Fins aviat MESTRES!

 El primer semestre del primer any del grau ha arribat a la seva fi. Ha estat un semestre molt intens i innovador. Al principi hem va costar moltíssim acostumar-me a aquesta vida universitària, però avui dia ja estic acostumada totalment.
Espero que us hagi agradat el meu blog i que encara que estigueu estudiant amb mi, us hagi pogut mostrar tot allò que fem a la nostra carrrera.
El blog m'ha servit molt per a fer un repàs de tot allò que anava aprenent i fer una reflexió de les petites activitats que fèiem.
Crec que és un eina molt útil per anar fent un seguiment de totes les activitats que faré durant aquests quatre anys. Per tant, no vull tancar aquest blog per sempre, sinó que el tancaré momentàniament.

Fins aviat MESTRES!

Com ser un bon comunicador?

       
En el la nostra tasca com a mestres, és molt important que sapiguem comunicar-nos , ja sigui amb els nens, les seves famílies o entre mestres. Aquesta comunicació ha de ser bona, perquè sinó allò que volem transmetre no serà captat de la mateixa manera que nosaltres ho pensem.

Per tant, a la nostra Universitat vam llegir aquest llibre:

• RUBIO, J , PUIGPELAT, F. (2006) Com parlar bé en públic .Barcelona:Mina. Editorial: La Butxaca.

En aquest llibre trobàvem una sèrie de tècniques i consells per arribar a ser un bon comunicador.És un llibre molt interessant ja que explica tot amb exemples i de manera molt clara , que fa que ho recordis. Hi ha moltes coses que ja sabia , però que alhora de posar-les en pràctica no sabia com fer-ho, però gràcies a aquest llibre crec que he millorat la meva expressió oral. 

 Una vegada el vam llegir ,vam fer un decàleg a classe, amb aquelles coses que s'han de recordar alhora de fer una presentació en públic.

1. Organitzar les idees, fer un guió.
2. Controlar i dissimular els nervis.
3. S’ha de tenir en compte els quatre aspectes de la veu( volum , velocitat, articulació, actitud) i modificar-los segons la situació.
4. Mantenir contacte visual amb el públic.
5. Començar amb un somriure i tenir una actitud positiva.
6. Fer que el públic participi , és adir, fer-ho dinàmic.
7. Adaptar-se a l’interès i actitud del públic(feedback).
8. Actuar i improvisar amb naturalitat.
9. Fer servir els mitjans audiovisuals com a suport.
10. Fer servir frases curtes i senzilles per facilitar la comprensió del públic.

Una vegada teníem totes les eines per a poder arribar a ser un bon comunicador vam fer tres exposicions, on vm poder posar en pràctica alguns dels consells que ens donava el llibre.

La primera exposició que vam fer va ser l'exposició d' IDENTITAT I TERRITORI. L'objectiu d'aquesta presentació era presentar una idea que fos atraient i dinàmica per al públic i alhora havien d'intentar seguir algunes pautes que ens havia donat el llibre.
El tema que vam escollir la meva companya Anna Borbonet i jo va ser la Publicitat. Amb aquesta presentació el què volíem aconseguir era:

• Una presentació dinàmica.
• Una partipació activa per part de l'audiència. 
• Bona sintesi de les idees principals. 
• Una exposició  entenedora i clara.

La nostra presentació:

<


Després vam haver de recitar un poema de memòria davant de tota la classe.

En aquesta representació hi havien molts factors que havíem de controlar , per a què el nostre poema fos expressat de manera correcte. Alguns aspectes a tenir en compte eren:

• El control dels nervis : Com era una recitació de memòria, no havíem de deixar que els nervis ens influenciaren.
• L'entonació: Havíem de saber fer canvis d'entonació segons els versos del poema.
• L'expressió corporal.: El nostre cos havia de plasmar allò que sentíem al recitar el poema, però haviem d'anar en compte per a què aquesta gestualitat no fos excessiva.
• El feedback: De tant en tant havíem de mirar a tota audiència.
• La vocalització: Havia de ser correcte i clara.

El poema que vaig escollir va ser "Oda a Espanya" de Joan Maragall:

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua-nocastellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han aprlat;

en l'altra, massa.

T'han aprlat massa - dels sanguntins

i del que per lapàtria moren:

les teves glòries - i els teus record, 

record i glòries- només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te . molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes- vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu vire:

tràgica duies - a morts els teus fills,

te satisfeies - d'honres mortals, 

i eren tes festes- els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos -marxar replens 

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'altzar;

i tu cantaves -vora del mar

com una folla.

On són els barcos - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh ! salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets , Espnaya?- no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquetsa llengua- que et parla entre perrills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Per últim vam haver de fer una exposició anomenada Publicació digital, en la qual,  vam haver d'escollir un bon comunicador. El meu grup va escollir Pilar Rahola.

Amb aquesta presentació teníem uns objectius concrets:

• No volíem explicar qui era Pilar Rahola, sinó que voliem explicar perquè era una bona comunicadora.
• Volíem mostrar que es comunica de manera oral, escrita i digital.
• Volíem que fos una presentació clara, que l'audiència captés les idees principals.

La presentació és aquesta:

Reflexió:Amb aquest llibre m'he adonat d'allò que he de potenciar en les meves exposicions orals. També al fer aquestes tres exposicions , hem pogut posar en pràctica tot allò que ens deia i veure si de veritat érem capaços de fer allò que havien llegit.

A l'exposició d'Indentitat i Territori, la meva companya i jo , vam aconseguir el nostre objectiu principal: fer una presentació original i dinàmica. 

Amb  la poesia  volia aconseguir controlar els nervis, i encara que jo per dintre estigues molt nerviosa, vaig aconseguir que el públic no ho notés.

I per últim a l'exposició del bon comunicador , jo crec que vam deixar molt clares les raons per les quals Pilar Rahola és una bona comunicadora.

Després de veure el resultat de les tres exposicions , estic contenta amb el resultat , ja que els objectius que m'havia establert prèviament s'han assolit correctament. Però crec que per ser una bona comunicadora encara em queda molt de camí i moltes experiències. 

Ampliació:

Us deixaré amb aquest vídeo que vam veure a la classe de Societat, Família i Escola. Creieu que aquesta dona és una bona comunicadora?

Les TIC a l'escola

En aquesta entrada us ensenyaré una petita part de totes les pàgines que hi ha per a utilitzar les TIC a l'escola.És una presentació que vam fer tots els alumnes de 1r del Grau d'Educació Primària de Blanquerna.

-https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/presentation/d/1QBPbrfa8pSxroiASdtalYKXEU-1TBNTNL4uT78LXNHo/edit#slide=id.g17db07b02_2_99

Reflexió: Totes aquestes pàgines em semblem molt útils i efectives, ja que ens ajuden a què la nostra feina com a mestre sigui més fàcil. Es evident que amb les TIC els nens aprene a la vegada que estan jugant.
La societat d'avui dia està molt influenciada per les TIC, i per això l'escola ha d'adaptar-se i ha de fer un canvi espectacular.
Personalment crec que les TIC són una eina molt bona, però que s'han de saber utilitzar. Hi ha moltes escoles on la base de l'aprenentatge està en les TIC, és a dir, que tot ho fan amb l'ordinador. Però n'hi ha d'altres on les TIC no s'utilitzane a causa de què els mestres no saben com fer-les servir.
Jo crec que aquesta escola que utilitza les TIC per fer tot, a llarg termini serà molt bona tecnològicament , però sense la tencnologia no sabran fer res. I per altre lloc, aquesta escola que no utilitza les TIC, s'haura d'adaptar a utilitzar-les ja que, més endevant moltes coses funcionaran mitjançant la tecnologia.
Per tant, jo crec que hem de saber complementar el suport TIC amb l'aprenentatge tradicional, i que cap dels dos és millor o pitjor que l'altre, sinó que són diferents.

  

Ampliació: En aquest vídeo podreu veure com treballen amb les TIC  a les diferents escoles.

Comunicació audiovisual

A la classe de COED van veure una conferència del professor i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació Social, Guillermo Orozco, de la qual vam poder extreure unes idees sobre com funciona la comunicació audiovisual.

Les preguntes que li van fer són aquestes:

1)Si tots som audiència, pel sol fer de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

 Les conclusions que vaig extreure de la seva argumentació van ser:

• No naixem sabent utilitzant internet , sinó que aquest aprenentatge es va consolidant al llarg de la nostre vida.
• Moltes persones creuen que saben veure i escoltar la televisió, però per a què això sigui cert, hem d'aprendre algunes tècniques mínimes.
• Veure és adonar-se de tot allò que no és veu a simple vista com poden ser: els moviments de la càmera, les intencionalitats de la càmera, etc...).
• Aquestes sotileses del llenguatge que a primera vista no es veuen, es poden arribar a veure mitjançant l'entrenament de la mirada i saber veure a través de la lent de la càmera.
• El principi de representació ens diu que allò que estem veient a la pantalla no és la realitat , sinó que és una representació d'ella. Això succeeix, perquè la lent és aquella que passa i va seleccionant els aspectes de la realitat que més l'interessen.
• Ens hem d'entrenar  fent audiència, ja que cada medi té un codi i s'ha d'aprendre lo mínim de tots aquests  codis.

2)Com s'hauria d'entendre l'educació en mitjans dintre de l'estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?

• L'educació per als medis de comunicació és responsabilitat de diferents institucions com poden ser:  escola, família, empresa de medis, productores, diferents professionals, dissenyadors.
• Les dues institucions principals responsables de controlar allò que visualitzen els nens en les pantalles.
• Tant la família com l'escola ha d'educar el nen, ja que tot allò que succeeix en la realitat incideix al nen en la seva interacció amb les pantalles.
• A l'escola , els mestres han de preguntar als nens sobre allò que visualitzen a la televisió o a Internet i d'aquesta manera podran reorientar-los de manera positiva.
• Els medis de comunicació també eduquen de manera indirecta, per tant han de fer-se responsables i han d'assumir que els influencien.
• La televisió hauria de mostrar tot allò que hi ha darrere, i d'aqueta manera els nens s’adonarien de què allò que veuen només es una producció , que no es la vida real.

3)Creu que l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa?

•  Hi ha moltes escoles on es hi accés a internet per als nens, però no s'està dotant d'una perspectiva pedagògica per al seu ús. 
• Tot allò que és veu en una imatge o en una televisió sempre es veu com una cosa complementària al llibre, però hem de saber veure el seu valor expressiu o educatiu.
• Molts cops pensem que l'ordinador no té cap aprenentatge, sinó que s'han de seguir uns passos per a utilitzar-lo, però estem equivocats. Hem de tenir present  que tant  el llibre com el vídeo són lògiques diferents que ens permeten construir coneixement.
• Es proveeix  a l'escola amb l’instrument però no amb la perspectiva pedagògica per aprofitar-ho.

4)Com es pot integrar l'educació en mitjans en una estructura escolar tan tradicional? que caldria canviar per fer-ho possible?

• Hem de fer una  alfabetització múltiple que comenci per desenvolupar unes competències comunicatives mínimes per interactuar adequadament amb cadascun dels medis tecnològics;  una alfabetització visual i digital i desenvolupar una pedagogia de cada medi comunicatiu.
• Entre totes les disciplines( mestres, comunicadors...), han de dissenyar una sèrie de competències per saber si estem alfabetitzats visualment i digitalment.
• Moltes persones pensen que amb aprendre de manera autodidàctica hi ha bastant, però no és suficient, hem de demanar ajuda a professionals.
• Les noves generacions s'adapten millor als canvis per això s'ha de crear un procés d'educació, dissenyar pedagogies i tenir clares les competències que han de tenir.

Reflexió:Els mitjans de comunicació com diu el professor Orozco  estan carregats de missatges subliminals, i la majoria de les persones no sabem veure'ls.

A mi personalment si que m'agradaria aprendre sobre això i penso que la societat també ho hauria de fer ja que així tindríem  més una capacitat critica alhora de parlar sobre allò que succeeix al nostre voltant.

A més a més, crec que hem d'aprofitar que la nostra societat va canviant i així poder anar introduint aquesta pedagogia en les aules com un aprenentatge més a assolir.

Ampliació: Us he posat dos anuncis per a que pogueu comprovar per vosaltres mateixos si sabeu veure i escoltar la televisió. El primer , és un anunci que ens van posar a la classe de COED i que vam analitzar entre tots. L'altre anunci l'he posat perquè comenteu que us transmet.

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és una eina per a mestres. Aquesta Taxonomia va ser publicada per Benjamin Bloom als anys 50 i després a l'any 2000 Lorin Anderson i Krathwohl van fer-li unes revisions.Però aquesta Taxonomia va tornar a revisar-se i es va adaptar a les TIC.

Història

L'any 1956 Bloom va desenvolupar la seva taxonomia d'Objectius Educatius, la qual es va convertir en una eina clau per a estructurar i comprendre el procés d'aprenentatge. La seva taxonomia segueix el procés del pensament. Parteix de les Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior( LOTS), i va cap a Habilitats de Pensament d'Ordre Superior(HOTS).

En els anys 90 , un antic alumne de Bloom, va revisar la Taxonomia i va utilitzar verbs en comptes de substantius per a cada categoria , a més  a més , va fer un canvi en la seqüencia d'aquestes categories dins de la Taxonomia.

Subcategories de la Taxonomía Revida de Bloom

Cadascuna de les categories taxonòmiques té un nombre de verbs clau, associats a ella.

• Recordar: Reconeixer , descriure, identificar, recuperar, denominar, localitzar, trobar.
• Entendre: Interpretar, resumir , inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar, exemplificar.
• Aplicar: Implementar, desempenyar, utilitzar, executar.
• Analitzar: Comparar, organitzar, desconstruir, atribuir,delinear, trobar, estructurar, integrar.
• Avaluar: Revisar, formular hipòtesis, criticar, expermentar, jutjar, provar, detectar, monitorar.
• Crear: Dissenyar,construir, planejar, produir, idear, traçar, elaborar.

Mapa de la Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital

Habilitas de pensament

A la Taxonomia de Bloom es relacionen les habilitats de pensament amb aspectes com recordar i comprendre. 

Nosaltres com a mestres  hem d'ensenyar als nostres alumnes a què sobre les bases de recordar coneixement i comprendre'l han d'arribar a utilitzar i aplicar habilitats; analitzar i avaluar processos, resultats i conseqüències i , elaborar, crear e innovar.

RECORDAR

Recordar: Recuperar, rememorar o reconèixer coneixement que està en la memòria. La clau d'això en els medis digitals és la recuperació de material.Algunes activitats digitals per recordar:

• Etiqueta
• Marcar
• Xarxes socials
• Cercadors bàsics

COMPRENDRE

La comprensió construeix relacions i uneix coneixements, d'aquesta manera l'alumne pot explicar i descriure aquests conceptes,és a dir, que pot resumir-los i tornar-los a escriure amb les seves paraules.  Comprendre és el procés de establir relacions i construir significats.Algunes activitats digitals per recordar:

• Resumir
• Recol.lectar
• Alimentar un diari en Blog
• Publicar a diari
• Categoritzar i etiquetar

APLICAR

Aplicar vol dir utilitzar un precediment durant el desenvolupament d'una representació o d'una implementació.Algunes activitats digitals per recordar:

• Simular
• Presentar
• Jugar

ANALITZAR

Consisteix en descomposar en parts materials o conceptuals i determinar com aquestes es relacionen o s'interrelacionen, entre si,amb un propòsit determinat. .Algunes activitats digitals per recordar:

• Enquestar
• Elaborar mapes que estableixin relacions

AVALUAR

És el procés de fer judicis en base a criteris i estàndards utilitzant la comprovació i la crítica..Algunes activitats digitals per recordar:

• Debatre
• Avaluar
• Investigar
• Comentar, moderar, revisar , publicar

CREAR

Consisteix en apropar els elements per a formar un tot coherent i funcional; generar , planejar o produir per a reorganitzar elements en un nou patró o estructura..Algunes activitats digitals per recordar:

• Produir pel.lícules
• Dibuixar
• Programar

Reflexió: Aquesta Taxonomia de Bloom em sembla una taula molt bona i molt útil per a la meva tasca com a docent. Abans jo no la coneixia , però ara que se com funciona estic segura que  quan sigui mestra l'utilitzaré ,ja que et dona moltes idees per a que s'utilitzin les TIC  a l'escola i alhora estiguis treballant  les habilitats del pensament. 

Avui en dia les TIC estan a tot arreu i per això els alumnes que tindrem a les nostres aules sabran igual o fins i tot més que nosaltres. Per tant, hem d'estar actualitzats i hem d'introduir les TIC en la nostra forma d'ensenyar  als nens.

Jo com alumnes crec que aprendre amb les TIC és tot més fàcil i més divertit que no pas que vingui la mestres amb un llibre i t'hagis d'aprendre allò sense poder portar-lo a la pràctica.  

Ampliació: Ara us deixaré un article on ens expliquen una manera d'ensenyar aquesta Taxonomia als nostres alumnes. Enllaç:

http://www.ehowenespanol.com/ensenar-taxonomia-bloom-como_57663/

A més a més, us deixaré l'enllaç d'una activitat que vaig fer a la classe de GITIC, en la qual havia de relacionar els conceptes de la Taxonomia de Bloom amb algun programa que utilitzem a GITIC i amb un exemple a l'escola:

-https://drive.google.com/file/d/0B5RV6wvIl0sEN3VEdW1QWmVrZms/edit?usp=sharing

Competència digital

En aquesta entrada m'agradaria exposar una presentació de Power Point que he fet on es mostren les competències que ha de tenir un docent  per treballar amb les TIC i les TAC a l'aula. També ens mostra que hem de fer per a què aquesta utilització sigui efectiva.

Reflexió:  Amb els documents sobre la competència digital que he utilitzat, el de l'UNESCO i el de ITSE, m'he adonat de què els docents també hem d'estar assabentats de tota la innovació tecnologia, perquè nosaltres serem aquelles persones que hauran de viure en una societat innovadora i haurem d'ensenyar a alummes que potser tenen més coneixements sobre les TIC que nosaltres. 

Aquests documents són molt fàcils d'entendre i poden ajudar molt als mestres a aconseguir conèixer i treballar amb les TIC i les TAC.

Ampliació: Per si alguna persona vol saber més detalladament com són aquestes competències, podreu continuar llegint:

• UNESCO
• ITSE

A més a més, us deixo aquests blogs d'alguns companys de classe ,on podreu trobar entradas sobre aquest mateix tema.

• http://bloglaura9.blogspot.com.es/2013/12/normatives.html
• http://blogluciabg.blogspot.com.es/2013/12/competencies-del-mestre-en-relacio-lus.html
• http://dossierberta.blogspot.com.es/2013/12/competencia-digital.html
• http://blogjaugesa.blogspot.com.es/2013/12/presentacio-unesco-i-iste.html

Com ens comuniquem?

La comunicació de les persones es dona mitjançant un llenguatge, sigui en la llengua que sigui. Per tant podríem definir el llenguatge com :

• Un medi o instrument de comunicació,el qual,  és el més extens de tots els que posseïm.
• El factor bàsic que ens constitueix com èssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
• Aquell que ordena les experiències que tenim del entorn i les que originem nosaltres mateixos.
• Aquell que juga el paper principal en la constitució del pensament , i aquell que és el suport de la memòria.
• Aquell que ens permet l'expressió lliure e interior.
• La causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Font: TUSON, J (1984).Lingüística. Barcelona: Barcanaova (p.45-50)

En el món existeixen diverses llengues, i per a què nosaltres ens poguem comunicar amb persones de diferents nacionalitat , primerament hem de saber els signes que formen part d'aquest llenguatge, perquè sinó serà imposible que aquesta comunicació es doni de manera efectiva. Per exemple:

Espanyol: La casa amarilla es muy grande

Anglès: the yellow house is very big

Francès: la maison jaune est très grand

Alemany:das gelbe Haus ist sehr groß

Danés: det gule hus er meget stor

Txec: žlutý dům je velmi velký

Per transmetre aquest llenguatge utilitzem quatre habilitats lingiüístiques que són: 

• PARLAR
• ESCOLTAR
• ESCRIURE
• LLEGIR

PARLAR: És el procés pel qual expressem el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent , clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR:  Comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Consta de  sis implicacions: 

1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte per l’emissor i es seves idees.
3. Demana ser objectiu per entendre que ens vol dir l’altre.
4. Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l’orador.

LLEGIR: és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.. Al 1982 Isabel Solé va parlar de quatre implicacions:

1. Llegir es un procés actiu, perquè qui llegeix, ha de construir el significat del text, això vol dir que, el significat que té un escrit per qui el llegeix no es una replica del significat que l’autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció pròpia que implica, el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s’enfronta aquell lector.  
2.  Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu. L’objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura, i també el control que exerciu sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i  el text. Qui llegeix , en primer lloc, a de fer-se seu el text  relacionant-lo amb allò que ja sap, i en segon lloc, ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4.   Llegir és un procés de predicció inferència Això ho diem , perquè qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. I això ho fa a partir d’algun element del text, també en funció dels seus interessos i a mesura que va llegit va verificant o va refutant aquestes hipòtesis i coneixements i si convé elabora de noves per seguir llegint. 

ESCRIURE: És el procés a traves del qual, es produeix un text escrit significatiu. Hem de tenir en compte tres tipus d’aspectes:

1. Aspectes formals: Cal·ligrafia (habilitat motora o motriu), relació so-grafia i la disposició en l’espai.
2. Aspectes lingüístics: Morfològics (Formació de les paraules, derivació), lexicològics ( estudis de les paraules) , sintàctics (la funció, l’ordre), semàntics.
3. Aspectes discursius: Tipologia textual, Propietats textuals o característiques del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, variació/estil/repertori), el procés de composició escrita (planificar, redactar i revisar)

L  Les persones per comunicar-nos utilitzem tant el codi oral ( parlar, escoltar) com el codi escrit( escriure i llegir).Per tant un individu que domina el codi oral de la seva llengua, ja sap bona part dels coneixements del codi escrit. Els que li queden per aprendre són aquells més concrets del codi escrit: les regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Per conèixer aquestes regles, s’han de comparar els dos codis. És pot fer des de 2 punts de vista:

•    Comparar situacions de comunicació oral i escrita

        -       La comunicació oral = immediata en el temps

        -       La comunicació escrita = diferida

       Aquestes són característiques contextuals (context)

•                    Comparar les característiques gramaticals

         -   Les estructures sintàctiques : Quines s’usen i quines no, el grau de complexitat,         la llargada, l’ordre de les paraules.

         Aquestes són característiques textuals (missatge)

                                     Diferències contextuals

CANAL ORAL	cANAL ESCRIT
1.    Canal auditiu: És comprèn amb l’oïda.	Canal visual: És llegeix amb els ulls. Capacitat de transmissió = superior.
2.    Percepció successiva dels signes del text	Percepció simultània
3.    Comunicació espontània, l’emissor pot rectificar per no esborrar, el que ja ha dit. El receptor estar obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeti.	Comunicació elaborada. Es pot fer i desfer, sense deixar rastres. El receptoripot escollir quan i com llegir.
4.    Comunicació immediata	Comunicació diferida
5.    Comunicació efímera. Els sons es      perceben durant el temps que estan en l’aire.	Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport i perduren.
6.    Utilitza codis no-verbals:    l’espai de la situació, el moviment del cos. Tenen un 65% de significat social.	Els utilitza poc.
7.    Hi ha interacció. Es poden observar les reaccions i modificar el discurs. És negociable entre els interlocutors	No hi ha interacció, no es pot conèixer la reacció.
8.    Context extralingüístic té un paper molt important.	El context és poc important. L’escrit és autònom del context

Diferències textuals

Canal oral	canal escrit
Adequació
-Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	-      Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
-Temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.(usos privats)	-Temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
Coherència
-Selecció menys rigorosa de la informació: dades irrellevants, canvis de tema, repeticions, etc.	-Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
-Més redundant.	-Menys redundant.
-Estructura del text oberta: hi ha interacció.	-Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
-Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les com vulgui.	-Estructures estereotipades: amb convencions socials, formules i frases fetes, etc.
Cohesió
-Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i també alguns elements gramaticals (pronoms, conjuncions)	-Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços.
- Utilitza molt els elements lingüístics: canvis de ritme i de velocitat, etc.	-Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta) i altres codis gràfics (claudàtors, asteriscs)
-Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, etc.	-Utilitza pocs codis no verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals (esquemes)-
-Freqüència alta de referencies exofòriques: tu ,jo, aquí, ara, etc.	-Freqüència alta de referencies endofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu, alguns.
Gramàtica: fonologia i grafia
-Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...	-    -Gairebé no incorpora aquestes formes.
Gramàtica: morfologia
-Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions de pronoms (n’hi)	-També usa solucions formals: relatiu compost (el qual), perfet simple (anà), combinacions de pronoms (l’in).
Gramàtica: sintaxi
-Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades).	-Ús frequent d’estructures més complexes i desenvolupades: oracions més llargues, amb més subordinades relatives, aposicions, amb tot tipus de conjuncions,etc.
-Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	-Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures.
-L’ordre dels elements de l’oració és la força variable.	-Ordre més estable.
-El·lipsis freqüents.	-El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
-Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.	-Tendència a usar lèxic marcat formalment: ràpidament, elements. .
-Freqüència baixa de mots amb significats específics.	-Freqüència molt alta
-Accepta la repetició lèxica.	-Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
-Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò, fer, fotre, etc.	-Tendència a usar els mots equivalents i preciosos.
-Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament ( amb valor semàntic :tu! si? xaval!; sense valor semàntic: eh..., mmm)	-Absència d’aquests elements.
-Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament, que van falcant el text (vull dir, llavors, aleshores, doncs, etc).	-Tendència a eliminar-los.
-Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	-Ús molt escàs

f
    Font: Cassany, D (1987). Descriure escriure. Barcelona: ed.Empúries

   

   
    A més a més quan fem un text o un discurs hem de tenir present unes qualitats, que fan que actuï de  manera eficaç com a missatge real, en una situació comunicativa. 

f     Descriptives: Són les que analitzen, expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

Prescriptives :Són les que determinen normes d’ús.

Adequació: El grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l’interlocutor i tenint en comte el propòsit o objectiu.

Coherència: Propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n’és. I a més a més estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un discurs , tenint en compte l’estructura lògica del text.

Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements i parts del text(paraules , oracions) i que permet al lector interpretar aquest text amb eficàcia.

Correcció: Es refereix a la “norma” explicita d’us en una comunitat lingüística de parlant. Això ho marca IEC.

Variació: Qualitat dels trets estilístics i expressius d’acord amb determinats valors i actituds socials.

Quan passa tot això parlem d’un text significatiu, quan no passaés un no-text.


Ampliació: He trobat aquesta adreça de xtec, on hi ha moltes activitats i jocs per a què els nens aprenguin a utilitzar el llenguatge de manera eficaç. Hi trobem activitats de la llengua en general, de lèxic, de gramàtica, de llengua escrita i de llengua oral.

Crec que el llenguatge és la nostra eina de comunicació i per això hem de saber utilitzar-lo de manera correcte. 
Nosaltres com a mestres hem de saber trobar estrategies per a que els nens apreguin des d'un principi de manera correcte, i per això he posat aquesta pàgina perquè crec que és una eina molt útil per a què els nens apreguin de manera més divertida.